Glòria a l'Infant Ricard

A priori podríem pensar que el somni de qualsevol músic és obrir l'agenda i veure que en els propers 12 mesos té una llarga llista de concerts contractats i que en cada un d'ells el cartell de Sold Out penja de les taquilles. Això es compleix en el 99% dels casos. Com sempre hi ha excepcions. Una d'elles és l'entranyable Niño Ricardo (encara que jo prefereixo anomenar-lo l'Infant Ricard). Després de tres temporades i uns 360 concerts com a teclista dels magnífics Hotel Cochambre, avui dia 3 de gener del 2009, el grum es posa per darrera vegada l'uniforme de treball i salta a l'escenari d'un poblet perdut de la nostra geografia (i pel que m'han dit, començarà la fenya a les 4 del matí...un bon comiat, sí senyor). Puc assegurar que a l'Olimp de la festa major hi tindrà un lloc destacat l'Infant, al costat del Ramón del Filiprim i dels multimilionaris de La Trinca. Imagino que els primers que el trobaran a faltar seran els seus companys de fenya i especialment el conserge Benito, amb permís del Mestre Subarroca, líder indiscutible dels escenaris i envelats catalans. En primer lloc perquè a l'Infant Ricard apart de ser un teclista i arranjador solvència contrastada, sovint li és otorgat un paper de pedra angular i catalitzador en les relacions grupals. I això és molt important dins una banda de músics (els individuus amb més ego de la terra). En segon lloc, perquè sempre té preparat un truc (de l'almendruc) ben original alhora d'afegir show i màgia al concert. Fou ell qui va començar a exhibir pels envelats la dificultosa interpretazzione a la Franch (veure imatge que encapçala el post, nda), tècnica només a l'abast d'alguns virtuosos en la qual el pianista es situa al costat contrari del teclat per rubricar un esplèndid solo (pels non connaisseurs, tocar el piano des de l'altre costat és com intentar escriure amb les lletres del teclat canviades de posició). Des del conservatori de Juneda fins al de Batea, passant per l'escola municipal de Música de Vidreres ja hi ensenyen aquesta tècnica i inclús li han demanat que hi vagi a donar alguna Master Class de cara a aquest any (aprofitant l'avinentesa, recomano als directors d'aquestes institucions que també li facin impartir uns seminaris de Theremin avançat quan s'acostin les festes de Sant Patilla).
No us penseu que marxa per la porta de darrere de l'Hotel, no. L'Infant Ricard és la persona amb el sentit de compromís més ferma que hom pot trobar. Jo l'he vist renunciant a una gran (però gran de veritat, eh?) quantitat de diners per tal de no trencar amb la paraula que havia donat: Així, va començar un 5 de gener i ha decidit plegar gairebé 3 anys justos després, durant la temporada baixa, facilitant la tasca de substitució als seus companys. I sé del cert que ha transmès aquest tarannà als seus companys, a la resta de grups, als equips tècnics i al sempre respectable públic que mai han tingut una paraula dolenta pel teclista dels (escassos) rínxols d'or. Per això més d'una llàgrima ha brollat galtes adolescents avall quan la fatídica notícia de la seva marxa s'ha fet pública (i que hi ha hagut llàgrimes adolescents no és mentida), però ja se sap que quan un poseeix una ànima lliure, res no el pot aturar, i l'ocell ha decidit deixar el cochambrós niu que tanta escalfor (i menjar, sobretot menjar) li ha estat donant aquests tres anys.
Podria seguir explicant-vos anècdotes de totes aquestes temporades compartides, però acabo de recordar que durant les Festes de Gràcia del 2007, en motiu del concert que vam fer a la plaça del Raspall, li vam demanar que pujés a tocar amb nosaltres "Iron Maiden" i el tio va tenir els sants collons de tocar amb la guitarra super desafinada. Vam ser la riota de tota la comunitat gitana del Raspall. Ara entenc perquè no hi hem tocat aquest 2008 i perquè la contractació ha baixat tant...Moltes gràcies Infant Ricard. Ho arribo a saber i em xivo als representants sobre l'estat lamentable en que tenies el teclat... Quina falta de respecte pel públic. Resulta que el molt irresponsable tenia greus problemes amb el software del seu teclat i de tant en tant li quedava penjat a mitja actuació. No va ser bo, no, per anar a arreglar-lo en 3 anys posant en greu perill actuacions contractades mesos abans!!! Ostres, quin paio...o quan li vaig dir que el meu pedal de wah wah feia un sorollet lleig i em va deixar el seu que no en feia tant. De fet no en feia gens perquè estava literalment mort, però no ho vaig saber fins que estava a l'escenari. Tot això sumat al fet que era bastant pesat no poder comptar amb ell cap cap de setmana "nooooo, tinc bolo al Pont d'Armentera...", crec que el Ricard (i dic Ricard perquè l'Infant Ricard, per sort, ha mort aquesta nit) ha fet santament deixant el grup. A hores d’ara se m'ocorre que el millor que puc fer és retirar l'ensabonada que li he fet abans i convidar-lo a pujar a tocar amb nosaltres al concert d'aquest any a les Festes de Gràcia eclipsant-lo i humiliant-lo amb un solo com Déu mana. Acceptes el repte infantó?