PentatòniKa Barata va a la tele amb samarretes d'Iron Maiden i guanya pasta.

Així és...
Anem a pams. Pentatònika Barata és un col.lectiu obert, amb ànim lúdic (que no de lucre...) i famèlic de visitar tots els racons de la vida que està integrat pels seus dos membres fundadors: en Shumun i El Doctor. L'actitud que defineix el tarannà i modus operandi del col.lectiu és la de no dir mai "no" a un repte. Entre les gestes conquistades en aquests últims temps per Pentatònika Barata hi figuren anar a tocar el Theremin a un programa de Tv3 sense assajar ni preparar pràcticament res, participació al I Festival Theremin Hispano brodant una actuació que no va deixar a ningú indiferent (para lo bueno y para lo malo...), perseguir a Muse fins a Dusseldorf i fins a Benicàssim i d'altres gestes que ara no recordo. Al barret dels projectes a realitzar de moment hi ha anar a La Meca en cotxe.

Fa uns dies en Shumun em va comentar que una amiga seva d'una productora de televisió estava treballant a un programa concurs i necessitava concursants. Un cop vam analitzar la proposta, l'engranatge que mou Pentatònika Barata es va posar en funcionament i va dissenyar un repte a assolir: anar al concurs i concursar amb samarretes d'Iron Maiden. Si a sobre guanyàvem uns calerons, tot això que teniem.

Pentatònika Barata va a la tele amb samarretes d'Iron Maiden.

Per desig exprés del meu company de col.lectiu, no diré el nom del concurs al qual hem acabat participant. Només revelaré que és un programa curtet, que tracta sobre la llengua i la cultura catalana, que es començarà a emetre d'aquí a uns dies en horari vespertí i que, si ens voleu veure, nosaltres participem als darrers 11 o 13 capítols (depenent del paper que fem demà).

La mecànica del concurs és força senzilla: comencen jugant 3 parelles de les que de seguida se n'elimina una que mai més torna. De les dues parelles restants, només una d'elles guanya els diners que ha fet durant el dia. Aquesta darrera parella té opció, si supera la difícil prova final, a enduur-se el sucós pot del programa acumulat durant els dies anteriors. Els que queden segons no guanyen res, però tenen opció a continuar al programa següent. O sigui, que pots anar quedant segon 15 programes seguits i marxar a casa sense ni un duro...

Cada dia gravàvem 5 capítols, amb la qual cosa, haviem de duur 5 mudes diferents per si un cas anàvem passant de programa en programa. A la nostra motxilla, el primer dia no hi faltàven ni la samarret de La banda del Coche Rojo, ni la d'Hotel Cochambre, ni els jerseys d'Iron Maiden per complir amb el repte plantejat. Vam passar el primer programa, el dels nervis, quedant en segona posició és a dir, sense guanyar ni un duro, però amb opció a continuar. Al segon programa, ja ens vam calçar els jerseys d'Iron Maiden (guanyant-nos la simpatia dels adolescents de l'IES que hi havia de públic). Està clar que Bruce Dickinson i els seus ens van servir de talismà, ja que a partir del segon programa i fins a avui, hem arribat a tots i cada un d'ells a la final. De moment hem gravat 10 programes als que en 9 ocasions hem tingut opció al pot...

L'Espartac, el presentador, ha fet transitar a Pentatònika Barata fins a l'èxit.

I finalment, a l'últim programa que hem gravat avui dimarts hem guanyat el pot (i això que al principi d'aquell programa hem estat a un pèl de ser eliminats).

Si voleu saber la quantitat final guanyada haureu d'enviar la vostra proposta als comentaris i jo us diré si és "més" o si és "menys" (els que ja ho sabeu, si us plau, no us xiveu...)

A mida que passaven els dies, un nou repte ens ha passat pel cap, però no l'hem dut a terme. Aquest consistia en fer tot un programa sobre una sola cama, tal i com en Shumun mostra a la foto. Ell, a més a més, proposava sortir del plató fent el famós pas de l'ànec de l'Angus Young si ens eliminaven.

Haig de confessar que als darrers programes del dia d'avui, quan ja haviem estat 8 o 9 vegades prop del pot final, ha començat a créixer dins meu la llavor de l'ambició deixant, per uns instants, que l'esperit de Pentatònika Barata quedés difuminat. Aquell esperit que basava la participació al concurs en el repte, en un catxondeo sense ànim de lucre ni pretencions, es veia a poc a poc substituït pel meu costat fosc, que sentia eufòria quan veia als contrincants fallant les respostes i es perdia en la desesperació quan pensava que algú podia arrebatar-li aquell pot que duia el nostre nom escrit de feia moltes hores. Per sort, gràcies a l'ajuda del meu amic Shumun he prés nota de la seva actitut exemplar, i he replantejat de nou l'escala de valors retornant en mi i centrant definitivament el focus d'interés en la única cosa que valia la pena de l'experiència viscuda: Pentatònika Barata ha anat a la tele amb samarretes d'Iron Maiden.