Subornats per l'Alcalde d'Esterri...

Ahir vam anar a tocar molt lluny, o com dirien a Vidreres, a "Can Cagarro". En concret a Esterri D'Àneu, al bell mig del Pirineu. Compartiem escenari amb una orquestra força prestigiosa, la Blanes: un autèntic engranatge de fer "patxanga" (i ho dic amb el millor dels sentits ja que la banda sonava molt bé) amb 17 músics sobre l'escenari, una gran i sòlida secció de vents i 3 cantants.

(La Blanes)

Un cop van haver acabat el seu show, vam arrencar nosaltres, molt motivats i amb ganes de fer el burro. I ho vam aconseguir. Ens consta que la gent es va divertir molt. Quan ja acabàvem, just abans de sortir per fer el típic bis, ens va venir un noi d'uns 30 anys que deia que era l'alcalde i que ens pagava un gens menyspreable plus si tocàvem una hora més. Al principi no ens ho créiem del tot ja que el noi havia estat immers dins la festa com el primer, buidant cubates i ballant. Francament, era una imatge que no acaba de quadrar amb la que tots tenim d'un alcalde, però va resultar que sí: a Esterri d'Àneu tenen un alcalde molt jove i molt ben parit.

(Ara recordo que fa dues temporades a Torrebesses, un poblet de la plana de Lleida, després que toquéssim nosaltres, a les 5 o les 6 de la matinada, van tocar una banda de punk rock radikal el baixista de la qual era l'alcalde del poble. Era divertit ja que veïns de totes les edats, per tal de veure el seu alcalde tocant es van quedar fins a la matinada. No obstant, el grup era bastant dolent.)

(L'alcalde, la primera dama i el Doctor després del crim...)

Dit i fet, davant aquella oferta irrebutjable vam tocar una horeta més fins que es va fer de dia i tothom content.

A les 8 del matí arribàvem a la pensió de Tremp on solem dormir quan anem per aquelles terres i que porta per nom un curiós "Habitaciones Ramiro Gay". El senyor Carlos, el recepcionista, ens havia explicat que l'antic amo, el tal Ramiro Gay, estava jubiladíssim i que ara la pensió la portava ell. Una pensió barata i neta.

Avui al matí, cap a la una del migdia, el senyor Carlos ha tingut el detall d'entrar sense avisar ni trucar a l'habitació per despertar-nos i dir-nos que havíem de marxar per deixar que les noies de la neteja ho preparessin tot de nou. Hem marxat.